AROMATERAPIA: OLIS ESSENCIALS i VEGETALS

Oli essencial de xiprer © - Pranarom

Olis vegetal de Rosa Mosqueta © Pàmies Vitae

Els olis essencials són una potent eina terapèutica emmarcada en la teràpia coneguda com aromaterapia, un conjunt de remeis que es remunten a mils d'anys d'antiguitat, ja que s'han trobat vestigis de la seva fabricació i ús en moltes civilitzacions anteriors com la xinesa, hindú o egípcia.

De fet l'aromaterapia conjuntament amb la fitoterapia foren els fonaments de la farmàcia a partir de l'edat mitjana, es per això que en aquella època els que elaboraven aquests preparat remeiers no eren coneguts com a farmacèutics, sinó com a aromaterii.

A Europa foren els romans qui en van fer un gran ús, principalment des del punt de vista d'emprar-los com olis aromàtics per a banys i perfums ambientals, però s'estima que en el segle XVII, ja eren més d'un centenar els coneguts, els quals molts d'ells ja eren emprats com remeis per a tractar afeccions concretes.

Els olis essencials són fraccions oloroses volàtils molt potents que s'han extret mitjançant diverses tècniques industrials, de diverses parts de vegetals, com fulles, flors, pell o escorça, entre d'altres, els quals disposen de components bioquímics de gran potència i efectivitat terapèutica.

Es per això, que els olis essencials no poden ésser emprats a la lleugera, ja que poden presentar diverses contraindicacions importants, en cas de fer-los servir sense coneixements o de manera poc assenyada. Hi ha un concepte popular que lo natural és innocu, i res més lluny de la realitat; la teràpia natural es altament efectiva sempre hi quan el diagnòstic, aplicació i dosificació siguin correctes.

Les vies d'administració dels olis essencials són bàsicament tres: la olfactiva, que pot ésser per difusió o inhalació; la interna, oral (no sempre possible ni recomanable), rectal o vaginal; y la tòpica, a través de banys, massatges, compreses o aplicacions directes o diluïdes a punts concrets, molts d'ells coincidents amb punts energètics.

Una altra qüestió que cal aclarir, és que els olis essencials (Arbre de té, lavanda, gaulteria o xiprer, entre molts altres), no son el mateix que el olis vegetals (Macadamia, hipèric, onagre o castor, entre d'altres), tot i que quan la via d'administració és tòpica, en molts casos es poden emprar de forma conjunta.

Una altra característica important quan la via és la oral, és que quasi ve sempre, l'oli essencial tindrà que anar conjuntament amb un component neutre, com pot ésser un terròs de sucre, mel o el més normal, oli d'oliva de bona qualitat, i en cap cas, és a dir, mai, poden entrar en contacte els olis essencials amb els ulls.

Un subproducte dels olis essencials són els hidrolats, dels quals hi ha una amplia varietat d'aquests productes en el mercat, i poden ésser utilitzats com a teràpia més suau davant certes afeccions.